Albert Dalmau es va ficar en un cotxe de la Tornada a Espanya per continuar la 13a etapa, entre Formigal i el Col du Tourmalet, de 134 quilòmetres i 4.020 metres de desnivell positiu. Era el 8 de setembre del 2023. Poc podia imaginar el llavors gerent de l’Ajuntament de Barcelona que aquell passeig continuant les bicis seria un rally sobre asfalt a tota velocitat, amb les rodes cridant en les corbes. Va baixar de l’automòbil a la meta. D’altres potser haurien besat el terra; a ell li va agradar l’experiència i, sobretot, va quedar enamorat del nivell logístic de la carrera. Tot seguit, de la mà del regidor d’Esports, David Escudé, va participar d’una reunió que va ser clau perquè la capital catalana aculli, el 2026, la sortida del Tour de França. Va succeir a la part posterior del camió que exerceix de podi. A l’altre costat de la taula, entre d’altres, el director de la ronda francesa, Christian Prudhomme. S’entenien en anglès, fins i tot que l’avui conseller de Presidència, en una ostentació que va agradar i molt a la comitiva gal·la, va desenfundar un fi francès de mousquetaire per garantir el compromís, sobretot econòmic, de la capital catalana. Minipunt per a Barcelona. Va ser un dels dies importants perquè l’anhelat Grand Départ vingui a Catalunya. Però n’hi va haver d’altres. I molts anys de picar pedra, visita a Lourdes inclosa.
La idea va començar a cuinar-se en temps de Clos amb una etapa el 2009, i es va tancar, després de molt picar pedra, a començaments del 2024 en un sopar a casa de la presidenta de Barcelona Global
Albert Dalmau es va ficar en un cotxe de la Tornada a Espanya per continuar la 13a etapa, entre Formigal i el Col du Tourmalet, de 134 quilòmetres i 4.020 metres de desnivell positiu. Era el 8 de setembre del 2023. Poc podia imaginar el llavors gerent de l’Ajuntament de Barcelona que aquell passeig continuant les bicis seria un rally sobre asfalt a tota velocitat, amb les rodes cridant en les corbes. Va baixar de l’automòbil a la meta. D’altres potser haurien besat el terra; a ell li va agradar l’experiència i, sobretot, va quedar enamorat del nivell logístic de la carrera. Tot seguit, de la mà del regidor d’Esports, David Escudé, va participar d’una reunió que va ser clau perquè la capital catalana aculli, el 2026, la sortida del Tour de França. Va succeir a la part posterior del camió que exerceix de podi. A l’altre costat de la taula, entre d’altres, el director de la ronda francesa, Christian Prudhomme. S’entenien en anglès, fins i tot que l’avui conseller de Presidència, en una ostentació que va agradar i molt a la comitiva gal·la, va desenfundar un fi francès de mousquetaire per garantir el compromís, sobretot econòmic, de la capital catalana. Minipunt per a Barcelona. Va ser un dels dies importants perquè l’anhelat Grand Départ vingui a Catalunya. Però n’hi va haver d’altres. I molts anys de picar pedra, visita a Lourdes inclosa.
Lee también
Per arribar al present, amb tres etapes confirmades en terres catalanes del 2 al 4 de juliol de l’any que ve, han estat necessaris vuit anys de reunions, promeses i confidències. Però molt abans, en el 2005, en temps de l’alcalde Joan Clos, tot va començar amb la idea que una etapa del Tour de França recalés a Barcelona. Ho recorda en conversa amb aquest diari Pere Alcober, qui fos responsable d’Esports des del 2003 fins al 2011. “Va ser un procés llarg, de molts viatges a París, però l’interès per les dues parts era molt clar i això era fonamental perquè vinguessin el 2009”, recorda. Va ajudar molt la intermediació de Juan Porcar, que de les motos es va passar als esdeveniments esportius a través de l’empresa RPM.
Kim Manresa
L’expilot havia corregut el Dakar en diverses ocasions, i al final de la seva carrera, va plantejar a la propietat -l’empresa ROSTEIXO, també propietària del Tour- que internacionalitzés la sortida. “Si les olimpíades van començar a Grècia i ara es fan a tot arreu, el París-Dakar també podia moure’s”, evoca avui Porcar. Allò va prosperar, i no només va canviar la història del mític ral·li, que el 2004 va recalar a Barcelona, també va generar una estreta relació entre les dues parts, a la qual es sumó Rubén Peris, l’etern director de la Volta a Catalunya. Dels cotxes i les motos es va passar a les bicis.
El precursor
Juan Porcar va ser qui, primer amb el ral·li de cotxes, va animar a ROSTEIXO a internacionalitzar les sortides de les competicions
Aquella etapa del 2009 pels carrers barcelonins va ser un èxit de públic. “Prudhomme va quedar encantat, i a l’acabar ens reunim en un envelat del village en les fonts de Montjuïc. Allà va sorgir la idea que el Tour arrenqués a Barcelona”, comparteix Alcober. Jordi Hereu ja era alcalde i va estar en aquella trobada. També Porcar. Tots d’acord: contra ello. En l’ocàs del mandat, el febrer del 2011, a tres mesos de les eleccions, el govern municipal donava per fet que el Tour del 2014 començaria en terres catalanes després d’una visita de Prudhomme a Sant Jaume. L’acord verbal ja era una realitat. “Existeix un compromís però no hi ha res concedit oficialment”, assegurava per aquelles dates Alcober.
LV
No es va firmar cap document més per decòrum que pels dubtes electorals. També ROSTEIXO, recorda l’exresponsable d’Esports, tenia un problema amb l’acord del 2013 amb Còrsega, que volia tancar abans de posar-li el llaç al tema de Barcelona. El canvi de govern municipal, tot i això, amb el traspàs d’Hereu a Xavier Trias, va generar un tomb a l’agenda i les prioritats: CiU va optar per prescindir de la primera etapa del Tour de França. El projecte es va esvair i Leeds (Regne Unit) va acabar emportant-se el Grand Départ que s’havia reservat per a la capital catalana. En aquests 10 anys la ronda francesa també ha sortit des d’Utrech (Països Baixos), Düsseldorf (Alemanya), Brussel·les (Bèlgica), Florència (Itàlia) i Bilbao, ciutat que va abraçar la carrera el 2023 amb gran èxit d’afluència.
Marxa enrere
Després de les eleccions del 2011, CiU va optar per no mantenir l’herència del PSC i va descartar allotjar la sortida del Tour el 2014
L’Ajuntament va tornar a picar pedra a finals de la dècada anterior. Escudé calcula que hauran estat uns vuit anys de molt “parlar, viatjar, convèncer, seduir i prometre”. I també de tancar ferides, perquè aquell adeu precipitat del 2011 no va agradar als sempre molt seus francesos. Peris i el director de la Tornada a Espanya, Javier Guillén, van donar un cop de mà en la reconciliació. “Sempre han estat allà”, recalca el regidor socialista. En l’última etapa de la Volta de fa sis anys, el regidor d’Esports va coincidir amb Prudhomme. Van tallar junts la cinta al passeig de la Reina Maria Cristina, i clar, ja que estaven, van xerrar una bona estona. “Qualsevol moment era bo per deixar clara la predisposició de Barcelona”.
Carlos Pérez de Rozas
En les primeres trobades a París, a començaments del 2021, ROSTEIXO va plantejar a Barcelona allotjar la sortida del 2028. Però Escudé va estrènyer per avançar la data. A aquella trobada el va seguir una visita dels francesos al despatx de Jaume Collboni, en aquell temps, tinent d’alcalde. Prudhomme va marxar amb el compromís logístic i econòmic. Després, després de repetides anades i vingudes a París, va arribar la reunió amb Dalmau desplegant savoir faire en el Tourmalet. “No tenia ni idea del que estava dient –fa broma Escudé– , però als francesos se’ls va il·luminar la cara quan es va posar a parlar en el seu idioma”. Només faltava la data: havia baixat al 2027, però no n’hi havia prou.
La seducció
En una trobada amb Prudhomme en un camió de la Tornada, Dalmau va sorprendre tots parlant en un perfecte francès
El desenllaç es va produir a començaments del 2024 en un sopar a casa de Maite Barrera, presidenta de Barcelona Global, que va exercir d’amfitriona amb les dues parts en sengles costats de la taula. Hi va haver un contratemps: Collboni, ja alcalde, estava malalt; fet pols. No es va quedar a l’àpat, però sí que es va acostar a saludar els representants del Tour, als que va garantir que tot sortiria a cor què vols. Encaixada y tornada al llit. La resta (Vaig escudar, Prudhomme, Dalmau, Peris, Guillén, entre d’altres) van dinar, van beure i van arribar a un acord. La capital catalana es comprometia a invertir prop de 10 milions d’euros per allotjar el Grand Départ del 2026. Missió cumplida.
Alejandro García / Efe
Dalmau recorda bé tota aquella negociació. “Jo era l’home del maletí”, fa broma, pel seu paper de gerent municipal que havia de quadrar els números. Afirma que el “veritable aconseguidor” del Tour ha estat Escudé i aplaudeix el “bon exemple de col·laboració publicoprivada”. Sobre el seu francès en el Tourmalet, l’avui conseller de Presidència explica que va aprendre l’idioma a l’escola, però també a casa, ja que els germans de la seva àvia van viure exiliats a França. Acaba el relat amb una anècdota d’aquell mateix dia en l’etapa alpina de la Tornada a Espanya. Després de la trobada amb Prudhomme, Dalmau va mirar a Escudé i a Susanna Closa, gerent de l’Institut d’Esports de Barcelona i els va dir: “Mireu, perquè això surti bé hem d’anar a visitar el de dalt”. Van pujar a un cotxe i van conduir fins al santuari de Lourdes. Hora i mitjana d’infinites corbes. “Gairebé em maten, arribem tardíssim a l’hotel”. Va valer la pena. Desig concedit.
Deportes
