Maribel Verdú presentava la sèrieCuando ningú ens veu d’Enrique Urbizu quan es va creuar amb Félix Sabroso, el creador de Fúria. Havia vist la sèrie i considerava que havia estat un abans i un després a nivell mundial: “No hi ha res com a Fúria ni a l’hora de rodar, ni en la forma en què està explicada, ni pel que compta o per comptar amb dones de certa edat furioses amb el món i que decideixen treure aquella fúria a passejar”.
Maribel Verdú i Claudia Salas revelen com es van afegir a la segona temporada de ‘Fúria’ de Félix Sabroso
Maribel Verdú presentava la sèrieCuando ningú ens veu d’Enrique Urbizu quan es va creuar amb Félix Sabroso, el creador de Fúria. Havia vist la sèrie i considerava que havia estat un abans i un després a nivell mundial: “No hi ha res com a Fúria ni a l’hora de rodar, ni en la forma en què està explicada, ni pel que compta o per comptar amb dones de certa edat furioses amb el món i que decideixen treure aquella fúria a passejar”.
Li va demanar de treballar en la comèdia i ell li va dir: “Si faig una segona part, estaràs”. Dit i fet. El públic la va poder veure divendres passat en HBO Max a la pell de Raquel, la implacable executiva d’una plataforma de continguts anomenada Núcleo. “No m’agrada demanar perdó a l’espectador per interpretar algú que pot caure malament. Però Raquel se’l pot capgirar: et pot caure malament al principi i després pots estar del seu costat”, avança.
“No m’agrada demanar perdó a l’espectador per interpretar algú que et pot caure malament, però que Raquel et pot caure malament al principi i després pots estar del seu costat”
Si Verdú s’estrena en la segona temporada al costat de Carmen Maura, Clara Sans, María León i Cecilia Suárez, Claudia Salas és l’única actriu repetidora al costat d’Ana Torrent. “Quan li van proposar des de HBO de continuar la història, Félix va buscar fils conductors per connectar les dues temporades. Li va quadrar incloure’m per continuar explicant els seus missatges socials: aquesta vegada el tema és la indústria de l’espectacle i que millor que comptar-lo amb una plataforma de streaming”, explica Salas.
Tina, la netejadora que es va quedar embarassada d’un home casat, ara descobreix que la seva història s’adapta per a televisió com un musical. “m’he tirat 10 mesos observant amb lupa el rodatge per entendre com aconsegueixen que estiguem en el realista quan estem envoltades de tanta sàtira: és molt fina la línia entre passar-te i no arribar”, reconeix Sales sobre la direcció de Sabroso i Jau Fornés. La conclusió? “No vaig aconseguir trobar la resposta tret que sento llibertat”.
La ironia de Fúria és que té un elenc femení marcat pel prestigi, que combina diferents generacions en igualtat de condicions, però sovint només coincideixen en el rodatge de forma anecdòtica. “Em fascina Clara Sans, tenim una energia molt similar, però ens hem creuat tan poc que em sap greu. Però Félix sap el que escriu i el té més mesurat. Ficar el gust personal en la història tacaria l’obra”, reconeix Sales sobre aquest compte pendent.
En el cas de les entrevistades, Fúria va representar l’inici d’una relació professional que ha resultat ser molt prolífica. “Amb Claudia vaig rodar el primer dia i després ja pràcticament en l’última seqüència. Però ens ha passat una cosa curiosa: he fet una pel·lícula amb ella i ara en farem una altra. No passa mai que coincideixis en tres projectes en un any”, avança Verdú amb referència a les pel·lícules Si els morts parlessin de Nacho G. Velilla i La Reina de Laura Mañá.
“Em fascina Clara Sans, tenim una energia molt similar, però ens hem creuat tan poc que em sap greu. Però Félix sap el que escriu”
Els interessa la idea de Fúria com una obra medicinal. “Hi ha una cosa que els personatges es permeten fer que tu en el teu dia a dia no ets capaç de permetre’t. I veure com un altre ho fa i s’agrada amb això… Quin gust! Si jo tingués l’escopeta!”, fan broma acabant-se la reflexió l’una a l’otra. Además, es poden sentir identificades “tots els dies” amb els esclats dels seus personatges.
“Quan em van donar el Goya per Blancaneu, l’hi vaig dedicar a totes les persones que estaven perdent les seves cases i les seves vides. Han passat tretze anys i tot continua igual. Això no és una cosa de partits polítics sinó de seny: voler que tothom tingui un sostre on viure”, critica Verdú mentre Salas se li uneix i remata la idea: “El negoci amb l’habitatge ens posa furioses”.
Series
