o no carbura a Espanya, incapaç d’enllaçar una bona estona de futbol en aquest Mundial. Un sorteig amable i una superioritat tècnica indiscutible li han conduït a setzens de final com primera de grup després d’una discreta victòria davant l’Uruguai, però les sensacions continuen sense ser bona. El regal de Muslera, calamitós, va ser l’únic que van poder celebrar els aficionats espanyols a Guadalajara, àmplia majoria. Àustria o Algèria esperaran la roja a Los Angeles, on de segur necessitarà una versió molt millorada per continuar somiant amb la segona estrella, més llunyana que mai ara mateix.
Baena va firmar l’únic gol d’un partit per a l’oblit, que va consumar l’eliminació dels de Bielsa
o no carbura a Espanya, incapaç d’enllaçar una bona estona de futbol en aquest Mundial. Un sorteig amable i una superioritat tècnica indiscutible li han conduït a setzens de final com primera de grup després d’una discreta victòria davant l’Uruguai, però les sensacions continuen sense ser bona. El regal de Muslera, calamitós, va ser l’únic que van poder celebrar els aficionats espanyols a Guadalajara, àmplia majoria. Àustria o Algèria esperaran la roja a Los Angeles, on de segur necessitarà una versió molt millorada per continuar somiant amb la segona estrella, més llunyana que mai ara mateix.
Tret dels primers quaranta-cinc minuts davant Aràbia, Espanya no carbura en aquest Mundial. La golejada davant els saudites semblava situar els de De la Fuente a la rampa de llançament per saltar a la velocitat supersònica que els va conduir a guanyar l’Eurocopa. Però la realitat en la cita dels Estats Units, el Canadà i, ara, Mèxic, és ben diferent. No se li reconeix al combinat nacional, lent i previsible, que s’aparta de la brillantor com un Gremlin de l’aigua.
Bielsa no va titubejar i va canviar a Muslera al descans després del seu error en el 0-1
La selecció va saltar a la gespa del preciós estadi Akron de Guadalajara sense tenir el passaport a setzens a la butxaca. Potser se li podia donar per classificat, però faltava que les matemàtiques acabaran de confirmar-ho. Però ni tan sols així, amb una classificació per a la següent fase d’un Mundial en joc, no es va veure a un equip ambiciós i amb ganes de demostrar el favoritisme que tothom li regalava i del qual han presideixo fins i tot des de dins del vestuari.
Ni un rival com l’Uruguai, gairebé desnonat, amb el vestuari en guerra amb Bielsa, propici per pujar la moral de la tropa i agafar embranzida, va ajudar a la missió. Espanya jugava lent, amb un centre del camp que saltava a la vista que no carburava. S’intentava multiplicar Pedri però no trobava socis, assegut a la banqueta Dani Olmo per decisió sorprenent del tècnic, gaire menys química amb el canari oferia Merino. Rodri tampoc no és el que era i no li imprimia la velocitat adequada a la pilota. La roja dominava però és com si no passés res en el partit. Era una falsa veritat.
Lamini Yamal tampoc no entrava massa en joc, acompanyat per una ombra anomenada Sanabria que es va guanyar a pols el sou. La pausa d’hidratació podria haver actuat com un temps mort, un toc d’atenció de De la Fuente als seus perquè es connectessin. Però va succeir el contrari. Catapultada per Betancur i Valverde, ajudada per certa desídia del rival, amb Bielsa assegut en una nevera a la banda, l’Uruguai va fer un pas endavant i li va donar diversos ensurts a Unai Simón. Una pèrdua de Rodri que gairebé aprofita Valverde, una arribada de Darwin Núñez, un tret de Bentancur. No és que res fos claríssim però els uruguaians sumaven punts per si els jutges havien de decidir.
Amb el que ningú no comptava era amb la participació estel·lar de Muslera, ja assenyalat des de la seva cantada davant l’Aràbia Saudita, la titularitat de la qual ha omplert molts debats al país de les quatre estrelles. Però Marcos Llorente va caçar una pilota solta a la banda, el va posar al cor de l’àrea i Baena va ser capaç de desfer-se de dues defenses amb un bon moviment de cintura i va disparar amb les forces que li quedaven. La pilota va botar davant del porter uruguaià, l’escorç del qual va doldre només veure’l, mentre la pilota entrava mansament a la xarxa. Espanya se n’anava a vestuaris per davant per obra divina o, més ben dit, per un porter massa terrenal per a un Mundial, que ni tan sols va treure en la segona part. Implacable Bielsa.
El trànsit per vestuaris res no va alterar, més aviat va augmentar la sensació de neguit davant el que estava succeint en el verd, ben poc. L’Uruguai estava a un gol de passar i va semblar intentar-ho una mica més, encara que ho va fer sense Valverde en el camp, substituït per Bielsa en clar càstig per la seva rebel·lió. L’entrada d’Olmo va dinamitzar un tant l’atac espanyol, encara que va desaprofitar la millor jugada de Lamine abans d’anar-se’n a la banqueta.
El drama de l’eliminació començava a apoderar-se de l’Uruguai, reflectit als nervis de Bielsa, però no li abastava el joc i a Espanya li quedaven molts espais que no aconseguia aprofitar. Després d’una gran maniobra en la frontal, Ferran Torres no va aconseguir sentenciar, i el travesser, com davant Aràbia, va repel·lir el seu tret. Va ser gairebé l’últim que succeiria sobre el verd abans que consumés una nit que ningú no recordarà. Tampoc Cannobio, que va veure la roja per una lletja entrada a Cubarsí ja en l’afegit. Es va consumar l’eliminació de l’Uruguai. Espanya continua viva, però hi ha una cosa que no funciona.
Deportes
